La història de la pagesia a Catalunya:
segles XX i XXI
Catalunya està patint una davallada constant del nombre de pagesos en els darrers vint anys. El 1994 hi havia a Catalunya un total de 50.938 pagesos censats, i el 2016 se'n van comptabilitzar 26.031, el que suposa una reducció del 49,2%.
Cens agrari a Lleida i Catalunya
Tecnologia mobil pel desenvolupament. Fuente:ElCampesino
Al gràfic de l'esquerra es pot observar la tendència de la pagesia en els darrers anys. La quantitat de pagesos i pageses censats cada vegada són menys, i és un problema que cal tenir en compte a l'hora d'analitzar la situació dels nous pagesos. Però aquest no és l'únic problema amb què s'estan trobant, ja que l'envelliment comença a ser notori.
Les dades estadístiques confirmen que el sector agrari s’està envellint progressivament perquè els professionals han vist que els marges per guanyar-se la vida cada cop son menors. Actualment, el 38,2% dels titulars d’una explotació agrària té 65 anys o més, quan fa 20 anys només era el 24,62%. S’està intentant remuntar aquesta situació, i un clar exemple es que als darrers anys més de 700 nois i noies han rebut ajudes de la Generalitat per tirar endavant els seus projectes.
S’han vist obligats a reinventar el negoci per poder sobreviure en aquest sector, el qual, amb els pas de les dècades, ha canviat el minifundisme pel cultiu de grans terrenys, ja que és l'única via que tenen els pagesos actualment per sobreviure.
Un dels grans problemes del sector és l'accés a la terra ja que o tens un terreny a casa teva o costa molt que la gent arrenqui de zero. Cal que canviïn les dinàmiques, i respecte de les subvencions, seria necessari que les explotacions poguessin ser sostenibles per elles mateixes.
Per tant, la solució passa per augmentar la fidelització del client i fer més xarxa entre els pagesos per tal que guanyin veu davant les grans cadenes.
A més, la pagesia catalana ha d'intentar anar a buscar el consumidor final i evitar els intermediaris, ja que d'aquesta manera, s'ampliarien els beneficis per als pagesos, ara ofegats per les grans distribuïdores.
La incorporació de pagesos a la pagesia
L’ofici del pastor al segle XXI
Dins del món de la pagesia trobem un ofici especial, ben conegut i popular; aquest és el dels pastors. Per ser-ho, cal tenir coneixements de veterinària, d’agricultura o administració i comerç per mantenir les explotacions i treure’n rendiment, sempre respectant l’entorn.
Es tracta d’un dels oficis més antics del món i, tot i que no ho sembli, un dels més necessaris per contribuir a mantenir l’equilibri natural. El respecte i la interacció amb la natura, l’arrelament al territori o la proximitat són eixos bàsics de la ramaderia, i la pagesia en general, que esdevenen vitals perquè l’ecosistema actual continuï viu.
La funció dels ramats en la neteja dels boscos és beneficiosa per a tothom i contribueix a reduir el risc d’incendis forestals. La venda de carn i altres derivats (formatges, llana, fems), la neteja de finques o de termes municipals, o les visites de famílies i escoles a les explotacions agràries són també serveis que ofereixen les persones que es dediquen a aquest ofici mil·lenari. D’altra banda, les noves tecnologies han esdevingut necessàries, com per exemple, l’ús de gps per a la localització dels ramats o els grups de whatsapp entre pastors i pastores per compartir experiències i consells.
Menys explotacions, però més vocacions
En els últims anys s’ha produït un èxode progressiu de població de les comarques rurals que ha suposat el tancament de moltes explotacions agràries i ramaderes. En un món totalment abocat a la indústria i als serveis, hi ha la creença generalitzada que la vida a pagès no és viable, no té horaris i és molt dura. Tot i això, hi ha molts joves que s’interessen per aprendre aquest ofici. Tenir vincles familiars amb el món rural ja no és la principal font de vocacions, ben al contrari, cada vegada hi ha més joves que provenen d’entorns urbans i busquen un canvi de vida, ja sigui perquè la crisi econòmica els ha fet plantejar viure d’una altra manera o perquè volen contribuir a la conservació del territori i el medi ambient.
Aprendre a fer de pastor
L’Escola de Pastors de Catalunya a Rialp és un projecte formatiu que proposa un nou model de pagesia. Funciona des del 2009 i la formació consisteix en dos mesos d’ensenyament teòric i quatre de pràctiques en alguna explotació ramadera de Catalunya. Tenen un límit d’uns vint alumnes per curs, però si els arriben més sol·licituds que compleixin els requisits també les tenen en compte. L’escola es centra en formar pastors i pagesos en l’agroecologia, un model de pagesia de petit format que respecti l’entorn i que vagi més enllà de buscar la simple producció.
