ENTREVISTA
Eduard Alegre: “La millor part de treballar al camp és estar sol”
Estudiar i treballar és difícil sempre, s’estudiï el que s’estudiï, i es treballi del que es treballi, si més no, les hores del dia no donen per a tot. Eduard Alegre, 22 anys, recrimina que per molt que “vagis fent cursets tot l’any” la formació acadèmica per als pagesos és mínima. La contable de la familia és la seva mare perquè ell considera que no és bó amb els números “jo sóc bó a la terra, amb les mans, amb paciència i feina ben feta”. Pot ser és per això que Eduard no contempla al seu imaginari viure a una ciutat plena de gent i soroll, prefereix el camp tranquil, aixecar-te amb el sol i no dependre de ningú.
Vilafranca és un bon lloc per tenir terres i cultivar-les, hi ha una llarga i profunda història pagesa darrera dels seus verds prats. Si es realitza un viatge per carretera des de Barcelona cap al sud de Catalunya, tant és si és per la C-32 o per l’AP-7, es pot observar el paissatge que les terres de Tarragona aporten al paissatge: verd, groc i vermell són els colors més representatius. L’Eduard això ho sap, i és per aquest motiu que no canviaria mai la rutina que porta: “M’aixeco a les 6 del matí, baixo a les vinyes, em prenc un café mirant el color groc que reflexen amb el sol, això és una cosa que mai podràs pagar-la”. Als seus 22 dos anys té projectes de futurs grans, comprar més terres per explotar-les a nivell més elevat, intentant no comptar amb molts treballadors per tal de continuar amb la seva vida idílica.
