Noves eines i formes de fer
"Hi ha molts pagesos potencials, els programes i els serveis per ajudar els nous a començar noves empreses amb èxit són escassos. Una bona programació ha de considerar tant el punt de partida i els objectius com el ‘destí’ de cada nou pagès per poder oferir una orientació i uns serveis adequats. Comprendre les diverses necessitats dels nous pagesos amb orígens i objectius diferents és fonamental. Una bona programació haurà d’adaptar-se a com els nous volen aprendre i adquirir coneixements, així com oferir les habilitats i la informació que necessiten. Els programes han d’ajudar els nous pagesos a de tenir la seva visió de l’agricultura en un objectiu realista i, a continuació, proveir experiències d’aprenentatge, recursos, serveis i programes per tal que cada agricultor pugui posar en pràctica la seva visió de l’agricultura” (Johnson, 2001: 3).
Abans, en la pagesia tradicional predominaven els homes d’origen rural que s’incorporaven a l’activitat agrària ja que era un negoci majoritàriament familiar. De la mateixa manera que avui, feien servir el correu electrònic però no tenien un espai web per vendre els seus productes agraria. En canvi, en la pagesia nouvinguda predominen persones, ja siguin homes o dones, d’origen urbà que s’incorporen a l’activitat agrària un cop acabats els estudis universitaris. Empren el correu electrònic i en molts casos un espai web per vendre els seus productes. Els nous pagesos estan més preparats tecnològicament i fan ús d'aquestes eines per millorar, agilitzar i augmentar la productivitat d'aquesta tasca.
La història de l'agricultura ha donat un tomb en els anys més recents amb la introducció de la tecnologia a gran escala i en l'àmbit mundial. Al llarg del segle XX, s'ha generalitzat l'ús massiu dels agroquímics i, en els darrers anys, l'enginyeria genètica. En els països desenvolupats, el resultat d'aquesta evolució tecnològica ha estat una multiplicació dels rendiments i una reducció de la població ocupada en l'agricultura. Una sèrie de conseqüències agrícoles negatives són la contaminació de terres i aigües produïda per l'ús excessiu d'adobs. Pel que fa als països subdesenvolupats, continuen amb una majoria de la població dedicada a l'agricultura de subsistència, o a una agricultura de plantació molt problemàtica econòmicament, i no estan exempts tampoc de la contaminació del medi ambient.
Des de la dècada del 1970, han anat naixent diverses respostes a la nova situació de l'agricultura. Són tot un seguit d'estratègies (agricultura ecològica, producció integrada, etc.) que, en general, tenen com a finalitat la sostenibilitat. En canvi, els cultius per a biodièsel no són sostenibles.
Font: Wikipedia
Font: El Campesino