El paper de les pageses en el temps
Fem un recorregut per la història de les dones al camp, on hi han tingut un paper cabdal des de la prehistòria fins l'actualitat. Dones artesanes, agricultores, remeieres, bruixes, però sempre claus en el desenvolupament de les activitats rurals.
Entre 6.000 i 10.000 anys enrere, les pintures rupestres de Cògul mostren la presència de les dones en les sortides de caça. Font: Enciclopèdia.cat
Al si de la família pagesa medieval, homes i dones es dedicaven a les activitats productives, feines agrícoles, feines artesanals, etc., a les quals es sumaven els nens així que l’edat els ho permetia. Font: Sapiens.cat
A diferència de la caça, l’agricultura es constitueix des del comunisme primitiu com a sistema matriarcal on la dona és la principal productora (Kollontai, 1921). Font: Festadelmercat.cat.
La primera legislació a Europa contra la bruixeria data del 1424 a Catalunya. Qualsevol dona podia ser assenyalada: joves, velles, solteres, casades, mares, àvies... Una dona podia començar a tenir fama de bruixa només pel fet de blasfemar o maleïr l'amo de les terres. Font: Mahnwachen-helfen.info
La dona camperola va suportar duríssimes condicions de vida: dins la llar era l’encarregada de la cuina, la roba, la neteja l’educació dels infants i fora d’aquesta s’ocupava del bestiar i l’hort. Font: Millet, Les espigadores, Xtec.cat.
Les trementinaires eren dones sàbies de la vall de Tuixent, que recolectaven herbes remeieres. Carregades amb farcells, recorrien durant mesos pobles d'arreu de Catalunya per vendre els seus olis i remeis. Font: Árboles Maestros.
En les explotacions agràries les dones feien el treball productiu i reproductiu però el primer no era reconegut. S'invisibilitzava el seu paper en l'economia no monetària: treball domestic o de cures. Font: Xtec.cat.
El sindicat Unió de Pagesos reivindica que el sector agrari està molt masculinitzat amb només un 21,4% de dones que, a diferència dels homes, es dediquen a unes feines determinades. Font: BalearWeb
Les noves tecnologies han permès que avui les pageses puguin explicar el món primari on molts cops la dona ha estat invisibilitzada tot i tenir un paper imprescindible. Font: Diari La Veu
Dones al món rural avui
Quin paper tenen a dia d'avui les dones al camp? Ens endinsem en cinc històries de pageses de diferents edats i sectors que ens expliquen com és la vida al camp al segle XXI i quina relació mantenen amb les seves arrels familiars camperoles.
BRIGITTE
GAROLERA
-
Nascuda a Perpinyà, França
-
Actualment viu a Serinyà, Pla de l’Estany
-
Treballa al sector agrícola i ramader
"Pel sol fet de ser dones no se'ns escolta a l’hora de prendre decisions"
Garolera va cambiar de localitat per amor. Quan es va casar amb el seu actual marit va decidir mudar-se i comencar a treballar amb ell però abans treballava al cabinet del President del Consell General dels Pirineus Orientals com a secretària, a les botigues de prêt-à-porter a Londres, en venda directe de productes naturals i dietètics a França, Espanya, Portugal, i també en empreses de neteja, com a secretaria.
Actualment Garolera treballa en el nivell de ramaderia, en la cura de les ovelles i dels xais des del naixement fins el sacrifici, s’encarrega de la part administrativa i del manteniment dels llibres obligatoris (naixements, dejeccions ramaderes, desinfecció-desratització-desinsectació (així com els tractaments), fitosanitaris i visites). A més és la responsable del sector de l’oví i el cabrum del sindicat Unió de Pagesos. “El que més m’enriqueix és el contacte amb els animals, no tenen paraules però parlen a la seva manera, són molt agraïts”, afirma Garolera.
“Com que no tenia formació agrícola vaig haver de seguir cursos de formació i en alguns m’han fet males jugades, pel fet de ser dona”
Ara mateix Garolera té projectes, com Unió de Pagesos, conjuntament amb el Gremi de Carnissers Artesans de les Comarques de Girona per comercialitzar una carn de xai d’alta qualitat amb preus justos pels ramaders.A més, a títol personal, fer venda directe de carn de xai i muntar un taller de transformació de la llana de les meves ovelles.
Segons Garolera, al principi pel sol fet de ser dona i no pertànyer al sector no podia fer aportacions. Una dona no té la força física d’un home però pot fer moltíssima feina i per tan té dret a ser visible en les explotacions al mateix nivell que els homes. Però, pel sol fet de ser dona no se les escolta a l’hora de prendre decisions. En quant a les noves tecnologies les fa servir tan com pot així guanya temps tot i que pot ser molt complicat ja que en zones rurals la cobertura ADSL i mòbil té moltes carències.
CRISTINA
BECH
-
Nascuda el 1992 a Castelló d'Empúries, Alt Empordà, on encara hi viu
-
Treballa al sector agrícola i ramader
“En el món agrícola la dona té més avantatges”
Cristina Bech, filla d’una família de pagesos ha decidit continuar amb la tradició familiar per decisió propia. Segons Bech, la seva feina és la seva passió, i a més, té la sort de poder treballar per ella mateixa i no dependre de ningú. Però, no sempre ha estat treballant en el sector de la pagesia. Als 16 anys va estar a la Cooperativa Agrícola de Castelló, despatxant a la gasolinera i pesant els remolcs que venien a descarregar amb la collita. Als 17 anys compaginava fer de mainadera a una nena de dos anys amb el cicle formatiu i a més els dissabtes treballava a la cadena de botigues Natura (Figueres). Als 18 continuava amb el cicle formatiu, a més de fer practiques a la Fundació Altem.
“La vida t'acaba portant alla on realment vols”
El món del pagès és molt complex i més tocant tants sectors com la Cristina Bech. Al camp, segons l'estació de l'any es realitza una tasca o una altre. En canvi amb els animals has de ser-hi els 365 dies de l'any. “El que més m'enriqueix es el dia dia amb els animals i veure com els cultius van creixent però ell que menys suporto és regar”, afirma convençuda. En quan al món agrícola les dones tenen més avantatges que els homes, sobretot amb el tema de les subvencions. “Conec casos de nois joves que volen començar o realitzar nous projectes però no han pogut obtar a aquesta ajuda ja que hi havia moltes dones per davant”, asegura amb resignació.
“El meu futur professional el veig aquí mateix, amb millores tecnològiques”
Fora del mon agrari hi ha molta gent que li sobta veure a una dona sobre un tractor, o treballant amb feines dures però aquesta es la realitat i tenim que mostrar-la a tot el món. A dia d'avui, amb la evolució que estem vivint, tot s’està mecanitzant, la qual cosa facilita el treball però deixa menys feina manual. A més, d'aquesta manera es redueixen molt els costos.
CARME
PLANA
-
Nascuda el 1983 a Vallgorguina, Baix Montseny, on encara hi viu.
-
Treballa al sector ramader d'oví i cabrum, en explotació forestal i aula d’entorn rural
“La gent que queda al camp és gran i pocs joves continuen”
La Carme és nascuda a pagès de tota la vida, però no sempre s’hi ha dedicat. Des de 2014 treballa a l’explotació de la seva família a Vallgorguina però abans es va treure la llicenciatura en dret, va formar part d’una gestoria, un despatx d’advocats, un projecte de la Generalitat, i fins i tot va impartir classes com a professora de cicles formatius. Finalment, en un moment donat va decidir centrar les seves energies en una sola cosa: la vida al camp.
“La meva mare és el pal de paller del negoci”
Ella és la filla petita, i la que ha agafat les regnes del negoci, que actualment comparteix amb els seus pares. “Abans la figura de l’hereu seguia amb les terres, l’explotació forestal, el ramat”, recorda, però ara és ella qui porta la gestió de la granja, on hi tenen una explotació de 250 ovelles i 50 cabres, 150 hectàrees de bosc i una aula d’entorn rural. “El bosc el fan el meu pare i un dels meus germans, que és enginyer forestal, jo porto la paperassa i la meva mare és el pal de paller”. La Carme assenyala la importancia del paper de la dona a pagès, emmirallada en la figura de la seva mare, “sembla que no hi és però com una formigueta ha tirat tot això endavant; sense ella no funcionaria”.
Diu que al camp mai s’ha sentit infravalorada pel fet de ser dona però sí que li agradaria que a elles se’ls permetés fer més tasques que estan assignades als homes, com per exemple portar el tractor. “El meu pare no vol perquè sóc una dona, estic embarassada… és la mentalitat antiga, aquí les dones s’ocupen de les gallines però no de les altres coses”, diu.
“Ensenyem als infants que venen d’excursió com era abans l’economia de subsistència”
Des de fa uns anys, obren la casa a excursions de nens i nenes o gent que fa rutes de turisme rural. “Quan arriben infants d’excursió fem ‘el carro’: donem una volta per la granja i anem a veure els animals”, ens explica. I és que a banda de l’explotació de cabres i ovelles tenen 5 cavalls, 3 ponis, 4 burros, 15 conills, diverses oques i ànecs, un vedell de vaca i un porc. “Els ensenyem com era abans l’economia de subsistència”, assenyala. La Carme reconeix que cada vegada hi ha menys persones al món rural, “ens hem quedat poca gent, et sents una mica bitxo raro”, “a la universitat els meus companys em deien si jo era la Heidi”, riu. I afegeix, “la gent que queda és gran i pocs joves continuen, estem molt aïllats”. Reclama que més jovent torni a la terra. “Tothom anem a la ciutat, vivim del sector secundari i terciari”, lamenta, “estem eliminant el sector primari i hem de comprar moltes coses a l’exterior”.
“Tothom anem a la ciutat, estem eliminant el sector primari i hem de comprar moltes coses a l’exterior”
Per això reben de molt bona gana les jornades de portes obertes que periòdicament organitza la Generalitat de Catalunya com Benvinguts a Pagès, el BAP, una campanya per donar a conèixer la vida rural i les tasques de les persones que hi treballen. “Durant un cap de setmana et donen l’oportunitat d’obrir les portes de la teva explotació i explicar què hi fas, pots vendre els teus productes, etc”, comenta la Carme.
Ella sap que el treball al camp és sacrificat, “els meus pares han viscut una vida molt dura i des de petits ens van dir: no volem que visqueu el que hem viscut nosaltres, volem que tingueu l’oportunitat de fer una carrera”, explica. I així va ser. Amb tot el bagatge de formació acadèmica ella va decidir tornar al camp: 365 dies a l’any sense vacances, permanentment al cas del telèfon i el bestiar. Però “sarna con gusto no pica”, fa broma la jove pagesa. Per ella la terra suposa la seva pròpia essència, l’autenticitat de les coses. Recorda el malestar a la ciutat durant la seva època urbanita. Aquí hi té el bosc, el camp, l’aire pur de la muntanya. La seva idea és continuar treballant, fer créixer la família i seguir donant a conèixer el projecte per les xarxes socials, que és l’única de les noves tecnologies que utilitzen com a eina de treball.
ASSUMPTA
BAGARIA
-
Nascuda el 1969 a Cantonigros, Manlleu
-
Actuament viu al mas de Can Jordà a Vilablareix, Girona
-
Treballa al sector de les vaques de llet, cereal i ferratge de consum propi
“Si no hi ha una dona darrere, la pagesia desapareix”
La història de l’Assumpta és inseparable de la vida a pagès. Ella es va criar a la granja dels seus pares, al costat de la muntanya de Rupit i Pruit, i actualment treballa amb el seu marit en una explotació pròpia de vaques al poble de Vilablareix, al costat de la ciutat de Girona. De jove va estudiar auxiliar de clínica, però després es va casar amb el seu home, també de pagès i van anar a viure al mas de Can Jordà. “Al principi, quan havia de collir els ous de les gallines gairebé ni els trobava”, riu quan ens parla de la seva trajectòria.
“La terra és nostra, l’hem de treballar, hem de lluitar per ella. Penso que la pagesia ha de ser molt vocacional”
Poc a poc, l’Assumpta va anar introduint-se en les tasques de gestió i comptabilitat del negoci de les vaques. “Jo partia d’un respecte cap a la feina dels vaquers perquè els meus pares ho havien fet tota la vida, si jo arribo a venir d’un altre mon potser me n’hauria cansat, perquè és un sector molt sacrificat”, assenyala la pagesa. Quan parla de la terra ho fa amb propietat: “La terra és nostra, l’hem de treballar, hem de lluitar per ella. Penso que la pagesia ha de ser molt vocacional”.
“Abans els veïns s'ajudaven i ara som més individualistes. Hi ha gent que ha convertit les granges en fàbriques i munyen les vaques tres vegades al dia”
Amb el seu marit, alguns treballadors i el seu fill de 24 anys, que creix amb ganes d’involucrar-se en el negoci familiar, lluiten cada dia per guanyar-se el sou amb la llet de 70 vaques. L’Assumpta, ens explica que fins ara havien estat autosuficients produint el farratge per les vaques però cada vegada demanen més controls sanitaris i han acabat portant el pinso de fora. Ells s’encarreguen de les tasques més físiques i ella de portar la comptabilitat, els papers, les altes i les baixes. Tot i les hores que dedica a la feina, l’Assumpta celebra la llibertat que té de tenir un horari propi, poder gestionar els descansos i també la tranquil·litat de viure al camp, però ben aprop del nucli urbà.
Admet que les noves tecnologies no han arribat amb tot el seu esplendor al seu negoci, i explica que “per extreure la llet hi ha unes maquines poc actualitzades i no està gaire computeritzat”. Tot i així, el seu fill té la idea d’anar implantant un procés de robotització. Dels tres fills que tenen, és l’únic que apunta a pagès, de moment dels altres dos, els petits, una estudia odontologia i l’altre es prepara per ser enginyer.
“La meva condició de dona mai m’ha fet sentir infravalorada al camp, aquí sempre hem treballat d’igual a igual”
L’Assumpta és conscient de que continua una tasca ancestral, aixecada pels seus avis i veu com el seu fill defensa la terra però al mateix temps observa que la pagesia ha canviat molt en aquests anys. “Abans els veïns s'ajudaven i ara som més individualistes. Hi ha gent que ha convertit les granges en fàbriques i munyen les vaques tres vegades al dia” comenta. Ells saben que han de cobrir la inversió inicial però no primen la superproducció. Per sobreviure en aquestes circumstàncies reclamen més ajudes tècniques de l’administració, eines que els permetin auto-regular el seu propi producte i no haver d’estar constantment patint per les multes i sancions dels controls sanitaris.
“La meva condició de dona mai m’ha fet sentir infravalorada al camp, ni tampoc s’hi han sentit la meva mare ni la meva sogra; aquí sempre hem treballat d’igual a igual” defensa l’Assumpta. Això sí, “si no hi ha una dona darrere, la pagesia desapareix!” afirma. I afegeix, “sense la meva tasca no es podria fer res, ni comprar un tractor ni fer una inversió”. Ella és qui de vegades els fa “tocar peus a terra i baixar dels núvols” per afrontar la realitat.
ESTER GOMIS
-
Nascuda el 1978 a la Selva del Camp, Tarragona, on encara hi viu
-
Treballa al sector de producció i comercialització de fruita seca
“Volem partici-par de la presa de decisions i feminitzar l’agricultura”
L’Ester és filla d’una família de pagesos i amb 40 anys continua amb la tradició familiar a la Selva del Camp. Actualment fa feines al camp de producció de fruita seca al costat dels seus pares, ajudant amb la gestió del negoci i encarregant-se de la part de ventes. Però no sempre ha treballat colze a colze amb els pares, al principi, les seves tasques a pagès es van centrar en el sector vitivinícola, és a dir, aquell que treballa tant el cultiu de la vid, o planta del raïm, com l’elaboració dels vins. Durant cinc o sis anys, l’Ester va formar part d’un celler de cooperativa elaborant vi i després va estar treballant en diferents laboratoris químics i físics de la industria química, que consisteix en l’extracció i processament de matèries primeres per transformar-les en productes. A tot això, l’Ester va quedar-se embarassada i aquestes empreses la van fer fora del seu lloc de treball. Per no quedar-se a casa tota l’estona, ella va començar a anar al tros a ajudar els de casa i un bon dia, es va adonar de que aquell era el camí que volia seguir. “Allí, sota els avellaners, veia als pares treballant dur i vaig entendre que era el que jo volia. Jo volia ser pagesa, ni fabriques ni laboratoris... Volia ser al tros al costat de la meva família treballant la terra”, afirma convençuda.
“Allí, sota els avellaners, veia als pares treballant dur i vaig entendre que volia ser al tros al seu costat treballant la terra”
La seva intenció és continuar amb el negoci i que la petita empresa de comercialització d’avellanes, ametlles i oli pugui ser per a ella i la seva germana. Com en tots els àmbits de la vida, tot i que gaudeix de la feina que fa, del contacte amb la terra i els arbres i d’aprendre diàriament dels seus pares, sap que la seva tasca comporta uns riscos, “el que menys m’agrada son els nervis d’abans de la collita, ens ho juguem tot a una carta”, reconeix. El sector de la fruita seca és arriscat però li permet ser ella mateixa, “estar en contacte amb la naturalesa, i poder donar l’ocasió a les meves filles d’aquest contacte tant bo per al cos i la ment” assenyala l’Ester. La seva idea és seguir produint i vendre tota la producció per garantir que l’explotació continua.
“El que menys m’agrada del sector son els nervis d’abans de la collita, ens ho juguem tot a una carta”
Com a membre del grup de dones d’Unió de Pagesos, l’Ester defensa la visibilització de les tasques de les dones tant al camp com a l’entorn privat i que els homes prenguin la responsabilitat d’assumir les tasques de cures. “Que els nostres companys s’encarreguin de la seva part de feina de la casa, avis i malalts, així podrem assolir els nostres anhels dins de les juntes de cooperativa, poder entrar dins de les juntes de decisions i així feminitzar aquesta part de l’agricultura”, reivindica. També reconeix que en el sector més d’una vegada ha sentit opinions infravalorant les seves tasques com a dona, però que mai n’ha fet gaire cas.